Museu de Solsona Diocesà i Comarcal

Centenari de l’excavació del Dolmen de Llanera (1916-2016)

Fa cent anys, el 5 de juny de 1916, Mn. Serra Vilaró sortia de Solsona per iniciar els “treballs d’exploració” al Dolmen de Llanera, situat al límit entre els municipis de Torà i Llobera i, per tant, a cavall de la Segarra i el Solsonès.

L’aleshores conservador del museu, sota la tutela del bisbe Vidal i Barraquer, comptava amb el permís i una subvenció de 1.000 pessetes, concedits per la “Dirección General de Bellas Artes”, per excavar segons les seves pròpies paraules: “la construcció megalítica de majors proporcions que’s coneix a Catalunya”.

El Dolmen de Llanera és un megàlit cronològicament ubicat al neolític final i utilitzat durant el calcolític, és a dir, s’hi enterrà successivament durant almenys dos mil anys, entre el 5.500 i el 3.500 abans d’ara.

Tipològicament correspon a un sepulcre de corredor o galeria catalana i, tal com avançava Serra Vilaró, és un del megàlits més grans de Catalunya: deu metres de llarg en total i dos i mig d’alçada, amb un túmul de 24 m. de diàmetre ben delimitat per un anell de pedres o cromlec. El seu bon estat de conservació permet contemplar un conjunt megalític excepcional.

El Dolmen de Llanera és anomenat també Dolmen de la Vila, Torre dels Moros o bé Dolmen de la Vila de la Gola dels Bous. Al museu, lluny de polèmiques, hem mantingut el nom que li donà Mn. Serra Vilaró, qui l’estudià per primera vegada i qui en diposità els materials a l’aleshores “Musaeum Archaeologicum Dioecesanum de Solsona” on, encara avui, podreu veure’ls exposats.

 

Dolmen Llanera SV

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència d’usuari. Si continueu navegant, esteu donant el vostre consentiment per l’acceptació de les cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies