Museu de Solsona Diocesà i Comarcal

El filòleg i historiador solsoní Ramon Cardona presenta el seu nou llibre: Creta, entrada al laberint

El dissabte 10 de juny de 2017, a les 20 h., el Museu D. i C. de Solsona acollirà la prestentació del nou llibre de Ramon Cardona, filòleg i historiador solsoní.

Ramon Cardona Colell neix a Solsona el 1965. És llicenciat per la Universitat de Barcelona en Prehistòria, història antiga i arqueologia (1988) i en filologia clàssica grec (1989). Cursa estudis de doctorat i obté diploma d’estudis avançats a la Universitat de Lleida (2006). És dedica a la docència i a la investigació. Ha impartit classes de llatí i de grec en centres d’educació secundària des de 1990. Actualment és catedràtic de grec a l’INS Manuel de Pedrolo (Tàrrega). Les seves altres grans passions són l’arqueologia, l’escriptura i els viatges a Grècia, sobretot a Creta. Des de 1996 ha estat vinculat a la Secció d’Arqueologia del Centre d’Estudis Lacetans, participant com a director i codirector de múltiples projectes arqueològics, principalment de món protohistòric, a les comarques del Solsonès, Berguedà, Urgell i Alt Penedès. La passió per Grècia el porta a estudiar grec modern a l’EOI de Barcelona i a les Universitats de Tessalònica i de Rethimno (Creta). Des de 1996 estiueja amb la seva família de forma ininterrompuda a Creta, on estableix la seva segona residència. Les estades a Creta li han permès conèixer de primera mà la realitat d’aquest illa mediterrània, arrelar-hi sentimentalment i establir-hi llaços d’amistat duradora. Fruit d’aquesta relació intensa són les narracions de viatge “Creta, entrada al laberint”. Ha publicat nombrosos articles científics, didàctics i divulgatius. Ha rebut a més a més diversos premis i reconeixements per la seva obra poètica.

Creta, entrada al laberint no és un llibre de viatges convencional. L’autor intenta deixar entreobertes moltes de les portes d’accés a l’illa a fi que el visitant no esdevingui tan sols un simple turista d’ombrel·la i after sun, sinó que pugui també aprofundir en el caràcter i la personalitat de l’illa més gran de Grècia. Un poble rere l’altre ha cobejat i ocupat l’illa en els diferents períodes històrics. Només així podem entendre l’arquitectura mestissa de l’illa, barreja d’elements mediterranis, bizantins, venecians, turcs i fins i tot egipcis. Creta brilla ja com un estel a l’època del bronze, i es parla també de com els grecs van hel·lenitzar l’illa i de com, després d’aquests, van anar passant romans, àrabs, bizantins, francs, venecians, turcs, russos, egipcis, italians, alemanys. L’autor aborda també el paisatge físic, amb tots els seus matisos i gradacions. El llibre repassa les principals personalitats, els homenots de l’illa, polítics com Venizelos, el gran etnarca del poble grec, músics com Xiluris, l’arcàngel de Creta, escriptors incommensurables com Kazantzakis i pintors deslocalitzats com Doménikos Theotokópulos, El Greco. Hi ha temps per parlar de literatura, dels principals autors… I l’autor també parla de la Creta actual: les preocupacions dels cretencs que avui habiten l’illa, les olives —el principal conreu—, la indústria turística, la crisi econòmica, els formatges que elaboren els pastors de Creta, etc.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència d’usuari. Si continueu navegant, esteu donant el vostre consentiment per l’acceptació de les cookies.