Museu de Solsona

ESGLÉSIA DE MATAMARGÓ
ESGLÉSIA DE MATAMARGÓ

ESGLÉSIA DE MATAMARGÓ

El Museu al territori

El lloc de Matamargó és esmentat ja el 1086, any en què el vescomte de Cardona deixa a la seva muller i al seu germà entre altres castells el de “Matamargon”.

La primera església de Sant Pere deuria ésser l’església també del castell i la parroquial del lloc. Al segle XVII fou ampliada i remodelada totalment i així quedà també modificat del tot l’àmbit casteller. La primitiva església fou substituïda per l’actual a mitjan segle XVII (el rector Gaspar Brufau contractà les obres al 1650) i el senyor del lloc, Josep Lluc, hi dugué a la seva inauguració les relíquies de Sant Cristòfol, Santa Caterina, i sant Antoni de Pàdua, provinents de la capella de la Mare de Déu dels Àngels de la masia de les Cases. L’altar del Roser fou encarregat a Segimon Pujol, escultor de Folgueroles, i el seu fill, Francesc Pujol, acabà l’any 1796 el magnífic retaule de l’altar major.
L’església és d’una sola nau amb capelles laterals, amb un presbiteri rectangular al costat de llevant i la façana orientada a ponent. A ponent i tramuntana s’alça també el campanar de l’església, de planta quadrada i coronat per una balustrada. La porta segueix un model molt usual de l’època: és coronada amb un frontó d’arc de mig punt rebaixat que conserva el símbol de Sant Pere i la següent inscripció: “Tu est Petrus et super hanc petram edificabo ecclesiam meam Mattm. 1618”

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència d’usuari. Si continueu navegant, esteu donant el vostre consentiment per l’acceptació de les cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies