Museu de Solsona

Món Ibèric

Protohistòria

El món ibèric (1.500 – 1.100 aC) es caracteritza per ser l’etapa en la qual s’introduiren elements tant importants com l’escriptura, la moneda o la ceràmica a torn. Tots ells foren fruit del contacte amb altres pobles com ara fenicis i grecs.

Íbers és el nom que algunes fonts clàssiques donaren als pobles que habitaven la costa oriental de la Península Ibèrica. Segons la zona on habitaven,  rebien noms diferents i en el cas de casa nostra s’anomenaven lacetans. Vivien en nuclis emmurallats situats en turons. Continuaven practicant la ramaderia i l’agricultura tot i que cada vegada amb més intensitat i creant gran quantitat d’excedents que emmagatzemaven en sitges. Complementaven aquestes activitats econòmiques tradicionals amb el comerç i treballaven els metalls ja coneguts (coure, bronze i ferro) per a constuir eines, utensilis, armes i objectes d’ornament.

Els íbers també incineraven als seus difunts i enterraven les urnes agrupades en zones properes als poblats.  Els difunts s’acompanyaven amb alguns elements d’orfabreria molt elaborats.

Al museu, contrariàment al que passava en èpoques anteriors, pràcticament no es conserven materials procedents de jaciments de tipus funeràri. En canvi hi ha nombrosos exemples de materials procedents de poblats ibèrics: Anseresa, Castellvell i Sant Esteve d’Olius (Olius), el Molí d’Espígol (Tornabous) o Sant Miquel de Sorba (Montmajor).

Obres de la visita

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència d’usuari. Si continueu navegant, esteu donant el vostre consentiment per l’acceptació de les cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies