‘Aiguafina, els camins de l’aigua’, és la nova exposició temporal sobre la història de l’arquitectura de l’aigua.
En la denominació d’arquitectura de l’aigua hi hem encabit totes aquelles construccions i enginys que les societats han ideat per assegurar-se la captació, l’emmagatzematge, la conducció i la distribució de l’aigua, tant per al consum humà com per a altres finalitats productives o lúdiques.
A Solsona i als municipis veïns d’Olius i Lladurs hi trobem restes i construccions en considerable bon estat, testimonis del que els seus habitants varen bastir per proveir-se d’un element imprescindible per a la vida: l’aigua. Aquests tres municipis tenen unes restes arqueològiques que, conjuntament amb el patrimoni conservat, conformen un magnífic mostrari del qual els nostres avantpassats varen concebre per tenir aigua i valer-se’n.
L'arquitectura de l'aigua comença amb la primera construcció al serrat del Castellvell d’una senzilla i primicera bassa per recollir l’aigua de la pluja. Els avenços passen per les termes romanes de cal Sotaterra, les fonts públiques i els molins medievals, les grans obres d’enginyeria hidràulica del segle XVIII fins a arribar a la magna obra contemporània de la Mancomunitat d’Aigües. En aquest sentit, l'exposició consta d’un important i nombrós conjunt d’elements dels quals s'han reunit tots els treballs que arqueòlegs, estudiosos i historiadors han fet i publicat.
Els habitants d’aquests tres municipis som dipositaris d’un gran llegat històric que es vol donar a conèixer i difondre, alhora que s'animen als agents públics a intervenir-hi per poder continuar completant els estudis anteriors que ens han permès saber de la seva existència.
