El Museu de Solsona ha incorporat aquest 2025 un conjunt d’obres i objectes al seu fons, gràcies a diverses donacions, comodats i dipòsits que contribueixen a enriquir i completar el patrimoni conservat.

Sovint les parròquies fan donació d’objectes relacionats amb la litúrgia, actualment en desús, com és el cas de l’ingrés d’un tallaformes, per tallar les hòsties, procedent de l’església de Santa Maria de Sorba.

També ha ingressat al Museu, en concepte de comodat del Bisbat de Solsona, un retrat del bisbe Gil Esteve i Tomàs, persona molt rellevant i relacionada directament amb el bisbat. Va néixer a Torà a finals del s. XVIII, va ser vicari capitular del bisbat de Solsona, posteriorment el van nomenar bisbe de Puerto Rico, i finalment de Tarassona i Tortosa.

Persones particulars també fan aportacions als fons del Museu. En quant a cultura material popular han ingressat un cistell de vímet de la primera meitat del s. XX, i tres porrons de finals del s. XIX i inicis del XX. En l’àmbit arqueològic ha ingressat un braçalet de bronze d’època medieval, procedent de la zona del Castellvell, que contribueix a ampliar el coneixement sobre la cultura material medieval al territori.

Són especialment rellevants les dues últimes donacions al Museu. El senyor Eustaqui Vallès i Delmàs, va lliurar al Museu la màscara mortuòria de Mn. Joan Serra Vilaró, que va realitzar en memòria de la seva mort, i que conservava a la seva col·lecció particular. L’obra té un notable interès històric i memorialístic, atesa la importància de Serra Vilaró pel Museu de Solsona i en l’àmbit eclesiàstic i cultural en general.

En l’àmbit de les arts plàstiques, el senyor Eduard Riu i Barrera ha fet donació d’un oli sobre tela amb una vista de Sant Llorenç de Morunys al tombant del segle XIX. La pintura constitueix un testimoni visual de gran interès per conèixer l’aspecte històric de la vila en aquell període.

Amb aquests ingressos, el Museu de Solsona continua reforçant la seva tasca de preservació, estudi i difusió del patrimoni històric, artístic i etnogràfic del territori, tot posant en valor la generositat de particulars i institucions que fan possible l’enriquiment constant de les seves col·leccions.