973 48 21 01 museu@museusolsona.cat

Instruments de l’ànima arriba al Museu de Solsona

De la matèria a l’esperit; de l’objecte a la religió; d’allò quotidià a allò diví. D’aquí parteix Instruments de l’ànima. Matèria i esperit a la Catalunya medieval, un projecte impulsat a quatre bandes pel MEV, Museu d’Art Medieval, el Museu de Lleida, el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i el Museu d’Art de Girona.

L’exposició, comissariada pels historiadors de l’art Marc Sureda i Alberto Velasco, ofereix una selecció específica d’obres, totes diferents de les que proposen les altres tres seus. Aquí rau un dels principals atractius del projecte: la seva concepció compartida i, alhora, singular, bastida a partir de quatre relats complementaris.

L’especificitat de la mostra que es podrà visitar a Solsona es concreta en la reunió d’un conjunt d’objectes procedents majoritàriament del fons del Museu, al qual s’afegeixen un bestiari del segle XVI de l’Arxiu Diocesà de Solsona i una lipsanoteca de Santa Maria de la Torreta (Montmajor, el Berguedà) datada entorn del 1043. Per primera vegada s’exposarà al museu solsoní la Mare de Déu del Remei de la capella de Sant Esteve del castell de Cambrils (Odèn, el Solsonès), una excepcional talla romànica que ingressà l’any 2024, dipositada per Fermí Plana Espuga. L’acompanyen alguns dels objectes més destacats de la col·lecció permanent, com una làmpada Arnolfini de mitjan segle XV procedent de la conca del Rin o del Mosa, una icona cretenca de la Mare de Déu amb el Nen de cap al 1500 o una lipsanoteca de vidre elaborada al llevant del Mediterrani abans de l’any 1000. Així mateix, la mostra permet exhibir objectes que, per trobar-se preservats a la reserva del Museu, no gaudeixen de la mateixa visibilitat: parlem dels remarcables guants de Ponç de Vilaró (finals del segle XIII), del braç reliquiari de sant Blai (segona meitat del segle XIV) o del Crist Baró de Dolors i les Arma Christi (segon quart del segle XV).

L’exposició planteja un recorregut per la dimensió espiritual de l’art medieval català a través d’un seguit d’objectes que actuaven com a pont entre el món terrenal i el diví. S’ha estructurat en sis àmbits que exploren les diverses formes amb què la matèria esdevenia vehicle de transcendència en la societat medieval.

El primer àmbit, Amb els cinc sentits, posa el focus en l’experiència sensorial com a porta d’accés a l’espiritualitat. La litúrgia medieval apel·lava simultàniament a la vista, l’oïda, l’olfacte el tacte i el gust per afavorir la participació des fidels en l’experiència religiosa. A El llenguatge de la matèria, la mostra analitza el valor simbòlic dels materials. Més enllà de la seva connotació luxosa, molts elements eren apreciats per les pròpies qualitats físiques i pel significat espiritual que podien transmetre. En cos i ànima, el tercer àmbit, aborda la importància de la corporalitat en la teologia cristiana. La idea de l’encarnació de Crist fonamenta pràctiques i objectes relacionats amb el cos, com ara les relíquies, així com la presència física de les imatges en el culte i les diverses formes de representació gestual i material del sagrat.

Les Finestres del cel mostren de quina manera l’art medieval pretenia fer visible allò invisible: pintures, escultures i altres elaboracions no es concebien únicament com a representacions de figures sagrades, sinó com a espais de mediació que permetien percebre una realitat sobrenatural i aproximar-se a la presència divina. Conviure amb el sagrat il·lustra com es vertebrava aquesta devoció en l’àmbit privat. En efecte, durant la baixa edat mitjana, proliferaren objectes domèstics i portàtils que reproduïen o evocaven els espais litúrgics, incorporant la dimensió espiritual a la vida quotidiana a través de petites imatges, records de pelegrinatge o altres elements devocionals. Finalment, Instruments transculturals explora la circulació d’objectes procedents de terres llunyanes que, en arribar a Catalunya, adquirien nous usos religiosos o espirituals. Materials i objectes singulars integrats en el culte o conservats com a elements extraordinaris esdevenien punts de contacte entre tradicions i cultures ben diverses.