En la seva primera edici\u00f3, el cicle \u00abDivendres de pensament al Museu\u00bb es proposava promoure, des d\u2019una sensibilitat contempor\u00e0nia, el di\u00e0leg amb grans moments del nostre passat cultural. Els solsonins hi van respondre amb una assist\u00e8ncia considerable que va confirmar l\u2019oportunitat d\u2019aquest tipus d\u2019actes culturals: confer\u00e8ncies adre\u00e7ades a un p\u00fablic ampli de gent interessada per la cultura i pronunciades en un entorn extraordinari.\u00a0Aix\u00f2 ens mou a proposar una segona edici\u00f3 del cicle. En la primera, l\u2019eix vertebrador de les confer\u00e8ncies era la dificultat; en aquest cas, ho ser\u00e0 la realitat. Es tractar\u00e0 d\u2019acostar-se a aquest concepte des de quatre camps diferents: la filosofia, la literatura, la religi\u00f3 i l\u2019antropologia.<\/p>\n
Les confer\u00e8ncies compten amb la coordinaci\u00f3 cient\u00edfica de Ra\u00fcl Garrigasait i Victor P\u00e9rez i tindran lloc quatre divendres de quaresma del 2016:<\/p>\n
26 de febrer<\/strong><\/p>\n El naixement de la realitat<\/em><\/p>\n Joan Ferrer Gr\u00e0cia <\/strong>(Berga, 1965). Doctor en Filosofia amb un tesi sobre Parm\u00e8nides. Ha tradu\u00eft el conjunt dels fil\u00f2sofs presocr\u00e0tics al catal\u00e0 en el volum De Tales a Dem\u00f2crit. El pensament presocr\u00e0tic <\/em>(Edicions de la Ela Geminada, 2011). Treballa des de fa vint-i-un anys com a professor de filosofia i lleng\u00fces cl\u00e0ssiques a l\u2019ensenyament secundari p\u00fablic.<\/p>\n La xerrada comen\u00e7ar\u00e0 amb un seguit d’aproximacions, de mena molt diversa, al concepte de la realitat, amb la intenci\u00f3 d’obtenir-ne alguna definici\u00f3. Despr\u00e9s mirar\u00e0 d’aclarir quan i com va n\u00e9ixer aquest concepte, quins sup\u00f2sits te\u00f2rics i emocionals t\u00e9, i quins possibles motius van portar a la seva creaci\u00f3.<\/p>\n 4 de mar\u00e7<\/strong><\/p>\n Escriure davant del mirall. Il\u00b7lusi\u00f3 de la realitat en la novel\u00b7la contempor\u00e0nia<\/em><\/p>\n Pasqual Farr\u00e0s <\/strong>(Solsona, 1959).\u00a0Escriptor i professor de llengua i literatura. Ha publicat les novel\u00b7les La mort del fabulador<\/em> (Quaderns Crema, 1999) i El vigilant i les coses<\/em> (Edicions de 1984, 2009), que la cr\u00edtica ha lloat per la seva ambici\u00f3, el seu rigor i la seva capacitat de crear mons densos i inquietants amb un estil \u00fanic. Actualment treballa en la seva propera novel\u00b7la, que forma part d\u2019un mateix cicle narratiu amb les dues anteriors.<\/p>\n Des de comen\u00e7ament del segle xx<\/em>, bona part de la literatura narrativa renuncia a la voluntat de descriure objectivament la realitat. Novel\u00b7les com Am\u00e8rica<\/em>, de Franz Kafka, El desert dels t\u00e0rtars<\/em>, de Dino Buzzati, o El gran Gatsby<\/em>, de Francis Scott Fitzgerald, s\u00f3n exemples d\u2019aquest esfor\u00e7 per superar els l\u00edmits i les depend\u00e8ncies del realisme tradicional. I per aix\u00f2 mateix s\u00f3n tamb\u00e9 l\u2019evid\u00e8ncia de les tensions i contradiccions del m\u00f3n contemporani.<\/p>\n 11 de mar\u00e7<\/strong><\/p>\n M\u00e9s enll\u00e0 o m\u00e9s en\u00e7\u00e0 de l\u2019aparen\u00e7a? Pensar la realitat a Orient i Occident<\/em><\/p>\n Raquel Bouso<\/strong> (Tarragona, 1973). \u00c9s doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra amb una tesi sobre la noci\u00f3 de vacu\u00eftat en el fil\u00f2sof japon\u00e8s Keiji Nishitani. Actualment \u00e9s lectora de filosofia en aquesta universitat i professora de religions asi\u00e0tiques en el M\u00e0ster d\u2019Hist\u00f2ria de les Religions de la Universitat de Barcelona i a l\u2019Institut Superior de Ci\u00e8ncies Religioses de Barcelona. \u00c9s membre de la European Network of Buddhist-Christian Studies (ENBCS). Ha publicat diversos articles sobre cultura, filosofia i religi\u00f3 japoneses i traduccions i \u00e9s autora del llibre El zen<\/em> (Fragmenta, 2008).<\/p>\n La pregunta qu\u00e8 \u00e9s real i qu\u00e8 \u00e9s il\u00b7lusori ha interessat a pensadors de totes les \u00e8poques i cultures, fet gens sorprenent at\u00e8s que aquest tipus d\u2019interrogants semblen sorgir directament de la condici\u00f3 humana. Potser s\u00ed ens sorpr\u00e8n m\u00e9s la varietat de perspectives des de les quals s\u2019ha tractat la q\u00fcesti\u00f3 i que emfatitzin aspectes tan diferents de la nostra experi\u00e8ncia del m\u00f3n. A la llum de diverses filosofies asi\u00e0tiques i de tradici\u00f3 occidental examinarem algunes concepcions de la naturalesa \u00faltima de la realitat que la situen m\u00e9s enll\u00e0 o m\u00e9s en\u00e7\u00e0 del nostre m\u00f3n fenom\u00e8nic, ef\u00edmer i canviant.<\/p>\n 18 de mar\u00e7<\/strong><\/p>\n L\u2019Orant de Pedret o la condensaci\u00f3 d\u2019una realitat<\/em><\/p>\n Jaume Bernades<\/strong> (Casserres, 1952). \u00c9s llicenciat en Filosofia i Lletres (Secci\u00f3 Hist\u00f2ria-Prehist\u00f2ria-Hist\u00f2ria Antiga) per la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona i en Etnologia per la Universit\u00e9 de Par\u00eds X \u2013 Nanterre. \u00a0\u00c9s T\u00e8cnic Superior del Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya, i ha assessorat i col\u00b7laborat amb diferents museus de Catalunya, especialment en mat\u00e8ries de seguretat, conservaci\u00f3 de col\u00b7leccions i projectes museol\u00f2gics i museogr\u00e0fics. Ha impartit diversos cursos de Museologia en universitats catalanes i espanyoles. Des del 1994 \u00e9s Director T\u00e8cnic del Museu Dioces\u00e0 i Comarcal de Solsona.<\/p>\n A partir de l\u2019an\u00e0lisi d\u2019alguns par\u00e0metres, com cronologia, ubicaci\u00f3 original, elements constituents i morfologia general, intentar d\u2019arribar a la conclusi\u00f3 de que l\u2019Orant de Pedret no \u00e9s cap orant. Veure com l\u2019examen detallat dels diferents elements que el componen ens condueix a una lectura simb\u00f2lica que, amb la reducci\u00f3 m\u00e0xima dels seus ingredients gr\u00e0fics, aspira a ser un cosmograma did\u00e0ctic i un advertiment sobre la condici\u00f3 de la vida material i espiritual humana. \u00c9s a dir, la condensaci\u00f3 gr\u00e0fica d\u2019una realitat f\u00edsica i immaterial a la vegada. En conseq\u00fc\u00e8ncia, sospitar que la seva contemplaci\u00f3 serena, pausada i amb la ment lliure de pressup\u00f2sits, ens pot transportar an\u00edmicament a una nova i m\u00e9s l\u00facida realitat.<\/p>\n Totes les confer\u00e8ncies es duran a terme al Museu D. i C. de Solsona a les 19 hores.<\/p>\n