Aquesta exposició neix d’una amistat, i aquesta va néixer de l’afició pels bestiaris que comparteixen Xavier Bellés, entomòleg eminent, i Perico Pastor, conegut artista.

Els bestiaris van ser, després de la Bíblia, els llibres més populars de l’Edat Mitjana, amb una difusió extraordinària entre els segles XII i XIV.  Reculls de descripcions més o menys acurades d’animals més o menys reals, acompanyaven aquestes de lliçons morals per als cristians, destinades a la reflexió dels fidels i, sens dubte, al repertori dels predicadors.

La intenció descriptiva els fa avantpassats dels llibres de zoologia i les imatges, que sovint suggereix la fantasia dels autors, precursors del surrealisme. Això potser explica l’afició als bestiaris de Pastor i Bellés: reconeixent-hi l’esperit primitiu de les seves disciplines respectives, s’han proposat recrearlo, mantenint sense condescendència el to exhortatori del text i l’estil romànic de les il·lustracions.