En el període calcolític (2800 aC – 2200 aC) es comença a utilitzar els metalls (aram, or, plata i plom) i a fabricar un tipus de ceràmica anomenat campaniforme, per la seva forma de campana invertida. S’observa un perfeccionament en l’elaboració de les eines de treball ja conegudes al neolític i es comencen a fabricar puntes de fletxa, punyals, agulles i altres objectes amb aram, que es treballava en fred.
Els seus habitants vivien en petits poblats i puntualment en coves i balmes. Es va intensificar la pràctica de l’agricultura i la ramaderia i la utilització dels seus derivats (pa, cervesa, formatge, etc.).
Es continuava enterrant els morts en caixes de lloses, més grans, construïdes sobre el nivell de terra i cobertes amb un munt de pedres o túmul: els dòlmens. Algunes d’aquestes tombes van incorporar un corredor per on s’accedia al sepulcre. Eren tombes col·lectives on es feien enterraments de forma successiva en el temps. En aquest període també es troben enterraments col·lectius en balmes, avencs o petites coves. El difunt continuava sent enterrat amb les seves eines i estris de la vida quotidiana (l’aixovar).
La majoria de materials calcolítics exposats al museu també provenen de jaciments arqueològics de tipus funerari. Molts d’ells són dels megàlits excavats per Mn. Serra Vilaró, a principis del segle XX, i que es troben publicats al seu llibre La civilització megalítica a Catalunya, com per exemple el Dolmen de Llanera, o bé de balmes sepulcrals, excavades també per Serra i publicades a El vas campaniforme, com per exemple la balma d’Aigües Vives.