“Les realitats fonedisses”. Cicle 2016
En la seva primera edició, el cicle «Divendres de pensament al Museu» es proposava promoure, des d’una sensibilitat contemporània, el diàleg amb grans moments del nostre passat cultural. Els solsonins hi van respondre amb una assistència considerable que va confirmar l’oportunitat d’aquest tipus d’actes culturals: conferències adreçades a un públic ampli de gent interessada per la cultura i pronunciades en un entorn extraordinari. Això ens mou a proposar una segona edició del cicle. En la primera, l’eix vertebrador de les conferències era la dificultat; en aquest cas, ho serà la realitat. Es tractarà d’acostar-se a aquest concepte des de quatre camps diferents: la filosofia, la literatura, la religió i l’antropologia.
Les conferències compten amb la coordinació científica de Raül Garrigasait i Victor Pérez i tindran lloc quatre divendres de quaresma del 2016:
26 de febrer
El naixement de la realitat
Joan Ferrer Gràcia (Berga, 1965). Doctor en Filosofia amb un tesi sobre Parmènides. Ha traduït el conjunt dels filòsofs presocràtics al català en el volum De Tales a Demòcrit. El pensament presocràtic (Edicions de la Ela Geminada, 2011). Treballa des de fa vint-i-un anys com a professor de filosofia i llengües clàssiques a l’ensenyament secundari públic.
La xerrada començarà amb un seguit d’aproximacions, de mena molt diversa, al concepte de la realitat, amb la intenció d’obtenir-ne alguna definició. Després mirarà d’aclarir quan i com va néixer aquest concepte, quins supòsits teòrics i emocionals té, i quins possibles motius van portar a la seva creació.
4 de març
Escriure davant del mirall. Il·lusió de la realitat en la novel·la contemporània
Pasqual Farràs (Solsona, 1959). Escriptor i professor de llengua i literatura. Ha publicat les novel·les La mort del fabulador (Quaderns Crema, 1999) i El vigilant i les coses (Edicions de 1984, 2009), que la crítica ha lloat per la seva ambició, el seu rigor i la seva capacitat de crear mons densos i inquietants amb un estil únic. Actualment treballa en la seva propera novel·la, que forma part d’un mateix cicle narratiu amb les dues anteriors.
Des de començament del segle xx, bona part de la literatura narrativa renuncia a la voluntat de descriure objectivament la realitat. Novel·les com Amèrica, de Franz Kafka, El desert dels tàrtars, de Dino Buzzati, o El gran Gatsby, de Francis Scott Fitzgerald, són exemples d’aquest esforç per superar els límits i les dependències del realisme tradicional. I per això mateix són també l’evidència de les tensions i contradiccions del món contemporani.
11 de març
Més enllà o més ençà de l’aparença? Pensar la realitat a Orient i Occident
Raquel Bouso (Tarragona, 1973). És doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra amb una tesi sobre la noció de vacuïtat en el filòsof japonès Keiji Nishitani. Actualment és lectora de filosofia en aquesta universitat i professora de religions asiàtiques en el Màster d’Història de les Religions de la Universitat de Barcelona i a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. És membre de la European Network of Buddhist-Christian Studies (ENBCS). Ha publicat diversos articles sobre cultura, filosofia i religió japoneses i traduccions i és autora del llibre El zen (Fragmenta, 2008).
La pregunta què és real i què és il·lusori ha interessat a pensadors de totes les èpoques i cultures, fet gens sorprenent atès que aquest tipus d’interrogants semblen sorgir directament de la condició humana. Potser sí ens sorprèn més la varietat de perspectives des de les quals s’ha tractat la qüestió i que emfatitzin aspectes tan diferents de la nostra experiència del món. A la llum de diverses filosofies asiàtiques i de tradició occidental examinarem algunes concepcions de la naturalesa última de la realitat que la situen més enllà o més ençà del nostre món fenomènic, efímer i canviant.
18 de març
L’Orant de Pedret o la condensació d’una realitat
Jaume Bernades (Casserres, 1952). És llicenciat en Filosofia i Lletres (Secció Història-Prehistòria-Història Antiga) per la Universitat Autònoma de Barcelona i en Etnologia per la Université de París X – Nanterre. És Tècnic Superior del Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya, i ha assessorat i col·laborat amb diferents museus de Catalunya, especialment en matèries de seguretat, conservació de col·leccions i projectes museològics i museogràfics. Ha impartit diversos cursos de Museologia en universitats catalanes i espanyoles. Des del 1994 és Director Tècnic del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.
A partir de l’anàlisi d’alguns paràmetres, com cronologia, ubicació original, elements constituents i morfologia general, intentar d’arribar a la conclusió de que l’Orant de Pedret no és cap orant. Veure com l’examen detallat dels diferents elements que el componen ens condueix a una lectura simbòlica que, amb la reducció màxima dels seus ingredients gràfics, aspira a ser un cosmograma didàctic i un advertiment sobre la condició de la vida material i espiritual humana. És a dir, la condensació gràfica d’una realitat física i immaterial a la vegada. En conseqüència, sospitar que la seva contemplació serena, pausada i amb la ment lliure de pressupòsits, ens pot transportar anímicament a una nova i més lúcida realitat.
Totes les conferències es duran a terme al Museu D. i C. de Solsona a les 19 hores.