Es clausura l’exposició entorn el centenari del Cementiri modernista d’Olius (el Solsonès)
El passat mes de gener es clausurà l’exposició de producció pròpia: “L’arquitecte de capçalera Bernardí Martorell i Puig en el centenari del cementiri d’Olius (1916-2016)”.
Gairbé un miler de persones han visitat aquesta exposició i han conegut de prop l’obra de Bernardí Martorell: un personatge al qual la seva versabilitat, com a arquitecte i com a artista, el portà a esdevenir arquitecte diocesà del bisbe Francesc d’Assís Vidal i Barraquer. Com a tal desenvolupà diverses tasques, algunes inherents al càrrec (supervisió d’obres, tràmits burocràtics, aprovació de projectes) i altres de creatives que li permeteren desenvolupar les seves dots d’artista seguint el corrent modernista. La seva obra emblema a la diòcesi fou la projecció del cementiri d’Olius però fou també el dissenyador de l’escut episcopal -reproduit en dos vitralls emplomats a l’actual sala del gòtic del museu-, d’un nou pedestal i altar per al cambril de la Mare de Déu del Claustre -que finalment no s’executà- i d’una dotzena de bancs de la seva capella que encara s’utilitzen avui. També la nova església parroquial de Navàs fou obra de Martorell. Fora de la diòcesi una de les seves obres més destacades foren les Escoles Pies de Terrassa. A continuació adjuntem un breu documental sobre aquesta última obra, elaborat per a l’exposició:
https://www.youtube.com/watch?v=kxSs4-8bCyY
Com a curiositat: Bernardí Martorell assessorà i encarregà la restauració de la talla de la Mare de Déu de Queralt a Joaquim Renart i, de fet, en resultà mecenes doncs en sufragà la corona. Els quaderns amb els dibuixos de Renart es presentaren també aquest 2016 a l’exposició “Sub Tuum Praesidium. La imatge de la Mare de Déu al bisbat de Solsona”.
Pel què fa al motiu de l’exposició: el centenari del cementiri d’Olius parafrasejarem a Raquel Lacuesta (Historiadora de l’art i coautora dels textos d’aquest muntatge expositiu):
“Arcaisme, modernisme, gaudinisme i naturalisme són fonts d’inspiració de conceptes i idees constructives que serveixen a Bernardí Martorell per a fer aquesta petita gran obra arquitectònica que és el cementiri d’Olius. Un cementiri on, més enllà dels estils i les modes, es fonen naturalesa, paisatge, arquitectura i poesia.”
Si voleu aprofundir més sobre l’obra de Bernardí Martorell, sobre la figura dels arquitectes diocesans o bé sobre el propi cementiri d’Olius, podeu recórrer al catàleg de l’exposició en venda al museu.
Amb la clausura d’aquesta exposició donem per tancat l’any dels centenaris al Museu D. i C. de Solsona.
