Museu de Solsona Diocesà i Comarcal

Museu de Solsona

Plano
del museo

El museo en el territorio

COMPLETA TU VISITA CON NUESTRO WEB PARA DISPOSITIVOS MÓVILES

14 de octubre de 2021

(Català) Jornades Europees del Patrimoni al Museu de Solsona

30 de agosto de 2021

(Català) D’UN OR QUE CREMA, UNA INTERVENCIÓ DE PEREJAUME AL MUSEU DE SOLSONA

27 de julio de 2021

(Català) 125, REFLEXIONS

28 de junio de 2021

(Català) Aquest juliol els dimecres són Divendres de Pensament al Museu

28 de mayo de 2021

(Català) Aquest cap de setmana al Museu de Solsona estem de Fira, Sant Isidre 2021

04 de mayo de 2021

(Català) AMB EL LEMA “EL FUTUR DELS MUSEUS: RECUPERAR I REIMAGINAR” ARRIBA EL DIM AL MUSEU DE SOLSONA.

29 de abril de 2021

(Català) LA CONSELLERA DE CULTURA, ÀNGELS PONSA I ROCA, VISITA EL MUSEU DE SOLSONA

Tweets by TwitterDev

🗓 El 18 d’octubre de 1354, avui fa tot just 6

🗓 El 18 d’octubre de 1354, avui fa tot just 667 anys, moria a Sardenya Hug de Copons, senyor del Llor (Torrefeta i Florejacs, la Segarra).

🛡Formava part del contingent de 1500 nobles integrats a l’expedició dirigida pel rei Pere III, el Cerimoniós, –completada per 10.000 peons, 45 galeres i unes altres 60 embarcacions–, per acabar amb la rebel·lió del principal vassall del rei d’Aragó a l’illa, el cap suprem de la circumscripció territorial i administrativa d’Arborea.

🏛 El sepulcre, tallat força temps després de la mort del cavaller, és considerat una de les millors mostres de l’escultura funerària gòtica catalana, i se n’atribueix l’autoria a Pere Moragues, que treballà pel rei Pere III i per l’arquebisbe de Saragossa Lope Fernández de Luna.

📝 Transcripció de la inscripció:

XVIII : die : de : huitubri : ano : dni : Mº :
CCCº : quiquagsimo : qarto : mori : lo
nrat : n Uch : de : Copons : en Cerdeny
a : en aiuda : del : senyor : rey : del qu
al : aportaren : la osa : aci : e yau : en
aquesta : tomba

#patrimoni #gotic #peremoragues #segarra #cavaller

🍇 Avui, 16 d’octubre, se celebra el Dia Mundi

🍇 Avui, 16 d’octubre, se celebra el Dia Mundial de l’Alimentació.

🍏 La pintura pot tenir un valor documental incalculable. Avui us parlem de la taula del Sant Sopar de Santa Constança de Linya, un testimoni, entre altres aspectes, de la dieta alimentària a la Catalunya del segle XV.

🍗 Malauradament, les fonts pictòriques i, sobretot, les escrites, contenen el ressò de l’alimentació dels estrats més benestants: la cort, els nobles, els ciutadans rics i, en menor mesura, la burgesia i els ordes religiosos. Isidra Maranges, en una monografia dedicada a la cuina catalana medieval, afirma que “els estaments més baixos menjaven el que podien adquirir amb els seus pocs recursos i la seva alimentació era monòtona i depenia dels productes locals […]: pa d’ordi, alls, cebes i, de vegades, cansalada”.

⚠️ Avui dia, en un món on una de cada deu persones viu en condicions d’extrema pobresa, centenars de milions de dones, homes, nens i nenes no tenen accés a una alimentació digna. Malgrat el pas del temps, a dia d'avui se segueixen reproduint les mateixes desigualtats que havien planat en comunitats del passat.

💀💀💀💀💀💀💀💀💀💀💀💀💀💀
Les pràctiques rituals funeràries ens fascinen a tots, i és que com a humans que som necessitem expressar la transcendència en tot allò que afecta la vida. I què hi ha que afecti la vida més que la mort? 🥳
Aquesta fascinació va impregnar de manera irrevocable l’existència humana ara farà uns quants mil·lennis quan, amb el neolític, apareix el culte a la mort. El conjunt d’actes i ritus que conformen aquest culte no van dissociats del calendari, les deïtats o el medi ambient, sinó que segueixen un ritual canviant al llarg dels segles però lligat a la psique humana. 🧠👈👀
Tampoc estan dissociades del dia a dia i dels cànons estètics de l’època. Aquest fet, entre d’altres, ens mostra com la nostra fascinació per l’ornamentació estètica ve de lluny en el temps.⏳

Hem triat parlar-vos d’un costum ben estès al llarg dels segles —i que encara es duu a terme a dia d’avui, tot i que amb altres connotacions— i que té les seves primeres representacions al neolític: el costum d’enterrar els morts sota terra amb un acompanyament d’objectes (l’aixovar) que li havia de fer més fàcil la vida al més enllà. 🐚🥢🥟🧿🗡

Normalment trobem collarets i eines bàsiques, tan ornamentals com de pràctiques. A ningú se li escapa quina metàfora conceptual representa aquesta profusió d’objectes: s’espera una utilitat, pràctica o simbòlica, més enllà de la mort. L’estètica d’aquestes pedres i ornaments és evident fins i tot per nosaltres, després de 7000 anys, i és que els éssers humans del neolític no eren, en termes físics i mentals, gens diferents de nosaltres.
Al nostre museu tenim un bon repertori d’objectes extrets de cistes neolítiques, la major part dels quals són ornaments que deurien identificar l’estètica de la persona. D’alguna manera, observem com el conjunt d’objectes que acompanyaven el mort no difereix gaire del que nosaltres fem avui dia quan vestim difunts i els enterrem amb objectes decoratius.🦴⚰

#aixovar #arqueologia #cistes #solsonès #neolitic @museudeguissona @macarqueologia

👉 El 12 d’octubre de 1160, Pere Llombard, un

👉 El 12 d’octubre de 1160, Pere Llombard, un dels més grans escriptors de teologia de l’Alta edat mitjana, era succeït com a bisbe de Paris per Maurice de Sully.
🔝Sully seria el bisbe que duria a terme els primers plans per edificar una catedral com cap altra n’hi havia a tot el regne: la Catedral de Nostra Senyora de Paris.
🧐L’Adveniment dels nous temps, polítics i socials, que suposaren l’entrada al segle XII, provocarien que les disputes geopolítiques prenguessin nombroses facetes.
🎨Una d’elles, sens dubte, va ser l’art. Des del cor de l’Illa francesa, seu del poder reial enfrontat sovint al papal, un nou art va començar a deixar-se veure amb uns trets característics que avui dia tothom coneix.
🏛De la volta de canó passarem a la volta de creueria, de l’arc de mig punt a l’arc ogival, dels murs rectes als arcbotants, d’unes esglésies arrapades al sòl a unes d’esveltes. Estem parlant, òbviament, del naixement de l’art gòtic.
🇫🇷Notre Dame, l’església que De Sully planificà, n’és un dels exemple més clars, ja que mostra l’abast que tingué el canvi de paradigma.
☺️A casa nostra, el gòtic trigaria mig segle a arribar i, quan ho fes, donaria un resultat ben genuïnament català. El gòtic català destaca per preferir l’horitzontalitat a la verticalitat, i per la construcció d’espais diàfans amb murs gruixuts, mantenint una mica la tradició romànica anterior però introduint-hi més llum natural i alçada.
👉A Solsona hi trobem un bon exemple d’aquest canvi amb l’eixamplament que es dugué a terme de l’església romànica des de l’any 1299 i fins al 1623. Per fer-ho, s’aprofità la planta de l’antiga església i s’eixamplà l’espai i s’augmentà l’alçada. Les limitacions, però, d’un perímetre limitat, deixaren un resultat genuïnament solsoní, on tots els estils successius es deixen veure, un sobre l’altre.
👏🏻Malgrat els anys, l’arquitectura del gòtic és fàcilment reconeixible, malgrat les nombroses destruccions i embats del temps.

Bon dimarts!!!!

#12octubre #gotic #notredameparis

Avui hem obert un dia especial amb motiu de les Jo

Avui hem obert un dia especial amb motiu de les Jornades Europees del Patrimoni. Les portes obertes del museu, gratuit avui i demà, han anat acompanyades d'un seguit d'activitats com ara la visita guiada a la col•lecció o el taller de pintura per a famílies i infants.

Fins al migdia, un centenar de persones s'han reunit al museu per seguir les activitats, mentre d'altres només aprofiten per visitar la col•lecció gratuïtament.

#jep #jornadeseuropeespatrimoni #solsona #jep2021 @patrimonigencat

Avui celebrem la Mare de Déu del Roser, i ho fem

Avui celebrem la Mare de Déu del Roser, i ho fem amb aquesta imatge provinent de l'església de Sant Martí de Riner. Atribuïda a Pedro Fernández, de qui l'autoria no ha estat mai confirmada del tot. És, òbviament, una imatge dins d'un retaule barroc, i data de finals segle XVII.
L'advocació mariana del Roser ve lligada a l'existència dels rosaris (cercles fets amb roses) que es deixaven com a ofrena a la Mare de Déu. Com passa amb moltes advocacions marianes, l'extensió del seu culte es deu a un fet històric provident. El 1571, en plena guerra entre l'Imperi Otomà i els estats cristians, es va lluitar la batalla de Lepant, on la victòria cristiana va ser atribuïda a la intervenció de la Mare de Déu. Des de llavors se celebren oficis en el seu honor a múltiples esglésies del territori.
A Solsona, se celebraren unes alimàries per commemorar la victòria el mateix 1571, sent aquesta la primera notícia que es té de l'existència de trabucaires.
#museusdecatalunya #roser #barroc
@culturapopularcat @patrimonigencat

Fa uns 5.000 anys aparegueren a Mesopotàmia les p

Fa uns 5.000 anys aparegueren a Mesopotàmia les primeres representacions del griu, un animal fantàstic que combina l’aspecte físic i les virtuts de l’àliga i el lleó. Del primer, en pren la vista privilegiada, i, del lleó, la rapidesa i la fortalesa. A Egipte n'hi trobem una versió més tigrada i amb cap de falcó.
Malgrat aparèixer en nombrosos contextos romànics, no és habitual la presència d’un griu en una portada. Segons els darrers estudis, podria explicar-se la seva representació per les “aptituds ascensionals” d’aquest híbrid mític.
I per què parlem d’aptituds ascensionals? Antoni Llorens i Solé assenyalà en l’inventari de l’any 1965 que la porta donava accés a una escala de cargol de l’absis de l’església romànica de Santa Maria de Solsona que comunicava el presbiteri amb el terrat. Resultaria congruent, així, l’elecció del griu com a figura que corona una porta de pujada.
Altres interpretacions apunten a la funció de guardià de tresors, especialment or i pedres precioses. Sigui com vulgui, el griu ens serveix d’exemple per comprendre la tasca del romànic en la sacralització de l’estètica pagana, a través de la conversió d’aquests animals d’origen remot en portadors de virtuts o perversions.
#griu #griffin #museu #museum #solsona #romànic #mesopotàmia #art @patrimonigencat @mythology_in_art @metmuseum @berguedaromanic @solsonaturisme @biennalbergueda @museu_egipci @britishmuseum

Ahir era el Dia Mundial dels Animals! Al Museu, d

Ahir era el Dia Mundial dels Animals!

Al Museu, d’animals, en conservem a grapats. Al llarg de la història ha estat habitual la identificació de conceptes amb criatures animals: el gos, per exemple, sol evocar fidelitat. El cristianisme també ha begut d’aquesta pràctica. Per exemple, a tres dels quatre evangelistes els correspon una figura animal: a Joan, l’àliga; a Lluc, el bou; a Marc, el lleó. O la serp, per altra banda, inductora del pecat original i per això considerada una criatura maleïda.

Us animem a visitar el Museu i fer un compte de tots els animals representats. De ben segur que us sorprendrà!

#diamundialdelsanimals #art

Us esperem aquest cap de setmana a les Jornades Eu

Us esperem aquest cap de setmana a les Jornades Europees de Patrimoni 2021. Afanyeu-vos a fer la vostra reserva. 😉

#jep2021

L'octubre ja és aquí, benvolguts. 🍁🌻 👉

L'octubre ja és aquí, benvolguts. 🍁🌻

👉 Seguim amb el fil dels 125 anys i ho fem recuperant del nostre arxiu una fotografia de la sala de Prehistòria del vell museu.

💀 En aquesta sala hi havia exposats bona part dels items que encara avui dia podeu trobar a la nostra col•lecció. Com que la imatge és de fa 100 anys 👀, el disseny ha patit molts canvis. Tots els objectes exposats però, tant a la fotografia antiga com a la moderna, són fruit de les excavacions de Mn. Joan Serra i Vilaró, l'arqueòleg a qui tant devem. 🤓

🌻Que acabeu de passar un bon dia U d'octubre!🌻

#museusolsona125 #patrimoni #museusdecatalunya #1Octubre @patrimonigencat
@ajsolsona
@mitjansbisbat @consell_comarcal_del_solsones

⭐️ Avui, 29 de setembre, se celebra la festivi

⭐️ Avui, 29 de setembre, se celebra la festivitat dels arcàngels Miquel, Gabriel i Rafel.

👼🏻 Els arcàngels, segons l’Església catòlica, són una de les categories d’àngels, éssers purs creats per Déu, amb enteniment i voluntat, inferiors a Déu però més perfectes que els éssers humans. La seva existència és un dogma de fe, i des del segle IV dC, se’ls representa en una figura antropomorfa alada sense sexe. D’aquí ve l’expressió popular “Discutir sobre el sexe dels àngels”, que voldria dir discutir inútilment o en castellà es diria: “Hablar por hablar”.

🔝Les tres grans religions monoteistes anomenades del Llibre, que són aquelles que tenen un llibre revelat: judaisme, cristianisme i islam, tenen característiques comunes i comparteixen més creences bàsiques de les quines ens pensem. Una d’elles és la creença en els àngels.

👉 Avui ens centrarem en l’arcàngel Gabriel. En el cristianisme assumeix la funció de missatger diví, anunciant el naixement de Joan el Baptista a Zacaries i de Jesús a Maria. Aquest és un arcàngel molt important també en la religió islàmica, doncs segons el seu llibre sagrat, l’Alcorà, va ser aquest arcàngel el que es va aparèixer a Mahoma i li va transmetre el missatge de Déu. En el judaisme, Gabriel és el responsable d’interpretar les visions apocalíptiques narrades en l’anomenat llibre de Daniel.

☺️ Moltes felicitats a tots els Miquels, Gabriels i Rafels!

📸 Fragment de retaule
L’Anunciació
Pere Vall
Pintura al tremp sobre taula
Entre 1400-1410
Procedència: Església de Sant Miquel, Cardona (el Bages)
MDCS 19. 1-2

#arcangels #santmiquel21 #santrafel21 #santgabriel21 #patrimoni

🌍 Avui, 27 de setembre, toca celebrar el Dia In

🌍 Avui, 27 de setembre, toca celebrar el Dia Internacional del Turisme!

👉 Des del Museu, com és natural, apostem per un model turístic responsable de caire cultural i patrimonial i obert a tothom. El nostre llibre de signatures en dona fe!

🔝 Amb aquest recull d’inscripcions, volem donar a conèixer la riquesa de les procedències dels nostres visitants, des de Solsona, passant per la resta de Catalunya i Europa, fins al Brasil o Corea del Sud.

#diainternacionaldelturisme #patrimoni #turisme #solsona #solsones

☝️Seguim amb el cicle •125, reflexions•

🧐 Aquest dijous Josep M. Trullén, historiador de l'art i museòleg, i director tècnic en la reobertura del museu del 1983, ens oferirà la seva visió particular de les sales i la seva reserva.

🗓 Dijous, 30 de setembre.
🕗 Dues sessions: 19:00 i 20:00.
📢 Reserves a museu@museusolsona.cat o bé trucant al 973482101.

Us hi esperem!

El dia de la Mercè és un de gran al Cap i Casal

El dia de la Mercè és un de gran al Cap i Casal de Catalunya. Però més enllà de Barcelona, tot el territori està tacat de capelles i altars mercedaris. Així doncs, on trobem l’origen de la Mare de Déu de la Mercè? L’origen devot d’aquesta advocació de Maria, genuïnament catalana, es remunta al triumvirat que conformen sant Pere Nolasc, sant Ramon de Penyafort i el rei en Jaume el Conqueridor els qui tingueren un “somni” revelador que els dugué a crear l’Orde de la Mercè al segle XIII, entregada a assistir i alliberar esclaus cristians dels territoris sarraïns. Va ser durant la plaga de llagostes que assolà Barcelona el 1637, que el govern de la ciutat feu la promesa de fer-la patrona si els n’alliberava. Complert el tracte, la Mercè ha substituït santa Eulàlia com a patrona barcelonina fins a dia d’avui.

Al Museu de Solsona disposem de dos objectes que venen del retaule de la Mercè, encara avui dempeus a l’esquerra del transsepte de la catedral de Solsona. Els dos elements, una consola i una mènsula, presenten una policromia i un daurat al més pur estil Luís XV. Aquest retaule de mitjan segle XVIII va romandre en bon estat —salvant-se fins i tot de l’incendi del 1810— fins al 1936, quan va ésser desposseït dels sants que l’adornaven durant la Guerra Civil Espanyola. Si avui dia aneu a la catedral de Solsona, l’altar que hi veureu és encara l’original, però amb els retocs i restauracions pertinents.

#lamercè
#lamercè2021 #catedraldesolsona #historiadecatalunya #catalunyasacra #solsona #barroc #retaule #museusdecatalunya

🏛 Fa 25 anys el Museu celebrava el centenari de

🏛 Fa 25 anys el Museu celebrava el centenari de la seva existència. Dins els actes d’aquesta efemèride es va portar a terme una Jornada de Museus Diocesans a Catalunya, amb l’assistència de diversos especialistes i personalitats de la cultura i el patrimoni de l’època.

☝️En aquest marc es va presentar un recurs de difusió molt innovador en aquell moment, un CD-Rom interactiu que ajudava a conèixer les col·leccions del Museu.

😀 25 anys més tard, en la celebració del 125è aniversari, el Museu segueix apostant d’una manera rigorosa i decidida i alhora amena en la difusió del ric patrimoni que custodia, a la vegada que dona a conèixer les funcions fonamentals dels museus.

#centenarimuseu #museus #patrimoni

🍁 Segurament, un dels elements més representat

🍁 Segurament, un dels elements més representatius de la tardor l’encarna la caiguda de les fulles d’alguns arbres. 🍂

➡️ En l’imaginari col·lectiu, s’acostuma a relacionar amb el preludi de la fi d’un període de creixement, curull de força.

🔝No pas en va, en algunes zones del nord de Catalunya, aquesta estació de l’any rep el nom de rerevera, per oposició a la primavera (que, etimològicament, prologa justament aquella etapa de maduració).

🌿Però al Museu custodiem unes fulles que mai no cauen! Gravades en capitells, pintades en rajoles o en taules de fusta i murs recoberts amb calç... conserven sempre aquesta explosió de vitalitat que inspiren les fulles a la primavera i a l’estiu.

#tardor2021 #art #fulles

Facebook Twitter

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència d’usuari. Si continueu navegant, esteu donant el vostre consentiment per l’acceptació de les cookies.

Aviso de cookies