Museu de Solsona Diocesà i Comarcal

Museu de Solsona

Plano
del museo

El museo en el territorio

COMPLETA TU VISITA CON NUESTRO WEB PARA DISPOSITIVOS MÓVILES

13 de diciembre de 2021

(Català) Nadal 2021 al Museu de Solsona

05 de noviembre de 2021

(Català) El Museu retorna a la Catedral de Solsona les teles que es conserven del retaule de l’altar major del segle XIX

14 de octubre de 2021

(Català) Jornades Europees del Patrimoni al Museu de Solsona

30 de agosto de 2021

(Català) D’UN OR QUE CREMA, UNA INTERVENCIÓ DE PEREJAUME AL MUSEU DE SOLSONA

27 de julio de 2021

(Català) 125, REFLEXIONS

28 de junio de 2021

(Català) Aquest juliol els dimecres són Divendres de Pensament al Museu

28 de mayo de 2021

(Català) Aquest cap de setmana al Museu de Solsona estem de Fira, Sant Isidre 2021

Tweets by TwitterDev

🧔Seguim amb un dels nostres barbuts preferits,

🧔Seguim amb un dels nostres barbuts preferits, el màrtir sant Sebastià.
🏃 Perseguit durant les purgues cristianes del segle III, va ser cosit a fletxes i més tard a bastonades, i així pogué morir dos cops.
El regnat de Dioclecià fou un regnat especialment sagnant envers els cristians, vistos com una amenaça per a l’imperi i la seva legitimitat totalitària, que van ser perseguits i massacrats.
📌Sant Sebastià fou enterrat a les catacumbes de Roma, on es duia a terme el culte, ja que el dret romà entenia com a lloc sagrat qualsevol monument funerari i allí no hi havia persecució.
💯El culte a la mort i la resistència al poder del món són dos pilars fonamentals de la fe cristiana, especialment en els seus inicis.
Sempre prop dels camins, les tombes d’època romana encara es poden trobar per milers vora les antigues vies. La catacumba de Sant Sebastià, per exemple, és sota la Via Appia, a Roma.

📸 Imatge del màrtir Sebastià al museu, provinent de la catedral de Solsona.

#santsebastià #setmanadelsbarbuts

🐷 Avui és Sant Antoni Abat, el del porquet! El

🐷 Avui és Sant Antoni Abat, el del porquet! El patró d’ases, pagesos i traginers, va ser un eremita egipci del segle III. És el segon dels sants barbuts que celebrem, i es tracta d’un sant importantíssim tant en les esglésies catòliques com les ortodoxes.

🔥 Més enllà del porquet, també el simbolitza el foc sagrat o ignis sacer, amb el qual se li atribueix la guarició del mal de foc, una malaltia medieval que us animem a descobrir.

📌 Us deixem dues imatges de territori relacionades amb Sant Antoni Abat. Veureu que n’hi ha una que s’ha de mirar amb ulleres especials!

📸 una fotografia estereoscòpica de 1905, on es veu el carrer Castell de Solsona, amb la ja desapareguda capella de Sant Antoni. @IAAH Arxiu Mas

📸 una fotografia de l’ermita de Sant Antoni de Santes Masses, a Pinell de Solsonès. Un exemple del magnífic romànic que trobeu arreu de la comarca.

#setmanadelsbarbuts #santantoni #solsonès #solsonesromanic

🧔🧔🏻🧔🏽Avui és el dia de Sant Maur o

🧔🧔🏻🧔🏽Avui és el dia de Sant Maur o Maure o Mauri o, fins i tot, Mur.🧱 Primer dels barbuts, engega la que costumàriament, es diu, és la setmana més freda.🥶 Aquest sant, un deixeble de Sant Benet, té una devoció més aviat discreta, sobretot en l’àmbit monàstic💒, ja que va ser un abat. És, però, un clar exemple del poder de la cultura popular per damunt de la pròpia historicitat,👌 ja que el sant Maur monjo del segle V mai va néixer al Rosselló, ni va fundar monestirs en terres catalanes, sinó que era de Roma.🏛

👨‍🌾Estimat per hortolans🥬, que n’esperaven els guariments de mal d’esquena🥴 i, sobretot, per calderers, perquè la llegenda deia que sant Maur feia anar les olles d’aram sense fer soroll.🤫 Aquest dita el feu popular entre els barcelonins medievals, cansats del xivarri i el bullici, que li posaven ciris el 15 de gener per demanar un any més silenciós.🥺🤞

👉Al nostre museu tenim una talla dubtosament🤔 associada amb Sant Maur, del segle XVII (imatge 1) // Hi ha també la cova de Can Maurí⛰, en ús des del neolític, a Berga. Al museu hi tenim objectes del jaciment (imatges 2 i 3) // A més, també de la diòcesi va venir el darrer abat de Poblet, originari de Gironella 🏞, l’abat Maur Esteva, qui va prendre aquest nom quan va agafar l’hàbit cistercenc. La seva tomba és a Santa Maria de Poblet (imatge 4).⚰

#setmanadelsbarbuts #història #costums #onomàstica #museus #SantMaur #tradició

🎲 Jugueu al @paraulogic ? doncs avui us en dire

🎲 Jugueu al @paraulogic ? doncs avui us en direm una que té relació amb el museu: DENA

😉 Les denes són les peces que juntes formen collarets i braçalets de totes èpoques. Al museu destaquen les que s’exposen a la sala de prehistòria. Denes de petxina, de variscita, d’ambre, d’os i fins i tot de pedra que configuren magnífiques tirallongues que guarnien els difunts en el seu viatge al més enllà. 🐚

📸 A les fotografies podeu veure un dels collarets fets amb denes de petxina de la balma sepulcral d’Aigues Vives (Olius, el Solsonès), un collaret fet de denes que són caragols marins o “dentalia” i diverses denes d’ambre tots elles provinents del dolmen del Bosc de Correà (l’Espunyola, el Berguedà).

☺️ Bon dijous!

#paraulògic #català #totéspatrimoni

🐟 Acabem d’encetar l’Any Internacional de l

🐟 Acabem d’encetar l’Any Internacional de la Pesca i l’Aqüicultura Artesanals, una celebració que pretén posar en valor la pesca artesanal i l’aqüicultura de petita escala en tant que pràctiques sostenibles i garants d’una alimentació de qualitat.

🌍 Doncs bé, al Museu tenim una finestra al mar! Concretament al mar de Galilea (el llac Tiberíades), escenari de l’episodi bíblic conegut com a “segona pesca miraculosa”. Després de tota la nit intentant arreplegar peixos sense cap resultat, una colla de pescadors –entre els quals es troba sant Pere– són encomiats a llançar la xarxa per enèsima vegada. Joan, en el seu Evangeli, explica que és Jesús ressuscitat qui els convida a provar sort. En fer-ho, la xarxa s’omple sobtadament de 153 peixos.

👉 Més enllà del fet bíblic, ens interessa parlar de la interpretació que l’autor d’aquest retaule en honor a Sant Pere en va fer. Sovint, les fonts pictòriques ens parlen de molts aspectes referents al moment d’execució d’aquestes obres. En aquest cas (ens situem al final del segle XV – inici del XVI) la representació pot proporcionar pistes sobre la indumentària d’aquest període. 🐠 També ens aporta llum al voltant de les tècniques de pesca; encara que es limiti a plasmar un relat bíblic, l’autor beu de referents ja coneguts per representar la xarxa pesquera. I fins a dia d’avui, la utilització de xarxes segueix sent una activitat present en l’àmbit de la pesca.

🍽 Per a una alimentació sostenible, bon Any Internacional de la Pesca i l’Aqüicultura Artesanals.

📸 Retaule de l’apòstol St. Pere
Final s. XV - inicis del s. XVI
Santa Maria d’Ardèvol (Pinós, el Solsonès)

#anyinternacionaldelapesca #pesca #aqüicultura #patrimoni #gòtic

🔸️ Inspirant-nos en el #MuseuZoom del @museun

🔸️ Inspirant-nos en el #MuseuZoom del @museunacional presentem #MDCSzoom una iniciativa que pretén seguir difonent a través de les xarxes socials el patrimoni material del nostre Museu.

❔ Com funcionarà?
Un dissabte al mes publicarem una “Història” d’Instagram amb el detall d’una pintura, talla o qualsevol altre objecte del Museu. La vostra missió és descobrir a quina obra pertany el detall. El dia següent en traurem l’entrellat. Us hi animeu? 😉

🤔 Avui us portem un fragment dels Esposoris de la Mare de Déu. Segons relata Jacopo da Voragine a la seva “Llegenda àuria” –derivada de l’anomenat Evangeli del Pseudo-Mateu–, la vara del fuster Josep florí per gràcia de l’Esperit Sant, recurrentment figurat com a colom. Era l’indici que promovia el matrimoni entre el fuster de Natzaret i Maria.

👉 Aquesta escena es troba en un dels fragments del mutilat retaule de Sant Pere de la Curullada, de Pere Serra, juntament amb l’Aparició de Crist als apòstols, el Penediment, Jesús davant Pilat, entre d’altres. Malgrat el seu estat llastimós (el retaule va ser fragmentat i reutilitzat per a l'estructura d'una conillera!), és considerada una de les aportacions més destacades de la pintura gòtica catalana.

Al llarg d’aquest 2022 se celebrarà l’Any Int

Al llarg d’aquest 2022 se celebrarà l’Any Internacional del Vidre, amb la intenció de divulgar-ne la importància científica, cultural i econòmica.💰
Malgrat que el predomini de pintures i talles en pedra i fusta, al Museu de Solsona també conservem objectes elaborats d’aquest material: un fragment d’ampolla romana, una lipsanoteca, almorratxes, setrills... tots ells amb la finalitat de contenir líquids ingeribles –com l’ampolla o el setrill– o aromàtics –és el cas de l’almorratxa.🍷 La lipsanoteca que us mostrem, procedent de l’església de Sant Quirze de Pedret i datada entre els segles IX i X, devia contenir “sanguis” (vi eucarístic), succedani de les relíquies a les esglésies amb menys recursos.💒💉
Ja ho veieu! El vidre ha estat, des de fa una bona tira de segles, un element fonamental per a nombroses cultures. Avui en dia, aquest material, tot i ser transparent, és present en múltiples contextos: des de les finestres fins als gots, passant per les pantalles tàctils dels mòbils o les fibres òptiques vítries!💻📲

#vidre #verre #vidrio #glass
@patrimonigencat

🗓 12 mesos, 12 dibuixos 📣 Al llarg d'aquest

🗓 12 mesos, 12 dibuixos

📣 Al llarg d'aquest any que acabem d'encetar, us oferirem un tastet de l'obra de l'artista manresà Joan Vilanova. El que avui us presentem porta per nom "Bon dia, padrí; bon dia, padrina".

🖋 Al Museu, en guardem uns 400 dibuixos a la ploma realitzats pel Full Dominical de Solsona entre 1949 i 1951!

😉 ...i ens guardem una sorpresa que relaciona Vilanova amb la gran @pilarinbayes Estigueu atents a les nostres xarxes!!!

🌟 El Museu de Solsona us desitja que tingueu un

🌟 El Museu de Solsona us desitja que tingueu un bon any 2022 🌟

#anynou #2022

👋 Avui volem presentar-vos la història d’un

👋 Avui volem presentar-vos la història d’un dels objectes més dissortats del nostre museu.

👉 Durant l’episcopat del bisbe Lasala (1773-1792) s’alterà la planta de la portalada nord de la catedral. D’aquesta manera, l’actual cancell presidit per Sant Agustí va reemplaçar la portalada romànica que podria haver contingut, en la part central del timpà, aquest Crist en majestat.

📍 La figura, va suggerir Antoni Llorens i Solé, hauria estat reaprofitada com a coberta d’una regata de subministrament d’aigua al Palau Episcopal, en el seu pas entre la plaça Major i la plaça del Palau. Durant més d’un segle, l’anar i venir de les persones, els carros i els animals deterioraren l’obra escultòrica.

😲 Malauradament, la seva funció de llosa de paviment en va malmetre l’estat. Igualment, però, el fet que s’atribuís a aquest objecte una nova funcionalitat en va permetre la supervivència... Ironies del destí.

🤔 El relleu segueix l’estructura iconogràfica de la majoria de Crists en majestat del romànic a Catalunya: assegut en un tron, amb els peus sobre un reposapeus i aureolat amb un nimbe de crucíferes, el Crist beneeix amb la mà dreta i recolza el Llibre sobre el genoll esquerre.

Aquest dijous vine al museu a viure el patrimoni d

Aquest dijous vine al museu a viure el patrimoni de forma diferent, en 3D!!! 🤩🤩🤩🤩

Inscriu-te a museu@museusolsona.cat o si vols envia un missatge per Instagram.

Us esperem!!

@codoleducacio #patrimoni3D #despertaelpatrimoni

Malgrat tot, bon Nadal i feliç 2022!

Malgrat tot, bon Nadal i feliç 2022!

🤗 Vam començar amb les postals de l’Orant de

🤗 Vam començar amb les postals de l’Orant de Pedret.

😍 Més tard vam apostar també per les joies d'autor del @vicencjane

👌 Després van arribar els imants, les tasses i les bosses amb la interpretació que el @salvadorvinyes va fer de l’estrella del nostre Museu.

😋 Aquest any, a Cal Massana han elaborat aquestes galetes per endolcir –encara més– les festes. 🎄 Si les voleu tastar, les trobareu a @pastisseriacanmassana i al Museu! Correu que volen 🤤

☀️ Al llarg de la història, molts pobles de l

☀️ Al llarg de la història, molts pobles de l’hemisferi nord han reservat al solstici d’hivern un lloc privilegiat dins del calendari festiu.

🇯🇵 Des de Lapònia fins al Japó, passant per Pèrsia, les celebracions del solstici han evocat la victòria del sol damunt la foscor, tot i saber que les tenebres tornaran a guanyar la partida a la llum el proper solstici. I, al cap de mig any, el sol sortirà novament triomfant d’un cicle que mai s’acaba: néixer, morir, renéixer i tornar a morir.

🧐 Un dels símbols que encarnaria el desplaçament del sol en el cel i, així mateix, l’essència cíclica dels dies, els solsticis i els anys és l’esvàstica. 5.000 anys abans que el nazisme se n’apropiés, alguns pobles indoeuropeus ja empraven la creu gammada com a reclam de la bona fortuna.

🔝 Amb aquesta publicació, pretenem recuperar dels abismes de la història un símbol malauradament desvirtuat pel totalitarisme més miserable.

📸 A la imatge, greques de les pintures murals de l’absis de Sant Quirze de Pedret (a dalt) i de l’absis de Sant Vicenç de Rus (a baix).

#solsticihivern #cultura

🌟 Els més petits de casa aquest Nadal poden vi

🌟 Els més petits de casa aquest Nadal poden viure una aventura al Museu amb el llibre “Cerca i Troba” de la @xmtlla

🎄Veniu, busqueu, pinteu i divertiu-vos jugant a buscar els objectes amagats. Entre tots els encertants sortejarem llibres i us podreu endur el dibuix per pintar.

👉 Ells ja ho han provat, i vosaltres: us hi animeu?

I si el tió vol, al Museu trobarà el “Cerca i Troba” per cagar! 😉

#xmtlla #nadal #patrimoni #cercaitroba

🌍 El 18 de desembre és un dia dedicat als migr

🌍 El 18 de desembre és un dia dedicat als migrants. La migració és un tema a debat actualment, però no és nou. De fet, en termes històrics, les grans migracions es remunten a l’origen de la pròpia espècie humana, i seguiren sent una constant en els períodes prehistòrics i històrics. Sabem que els pobladors del neolític, els objectes dels quals ara ens adornen les vitrines, tenien lligams de sang amb els agricultors de l’Orient Mitjà.

⏳ Ara farà uns cinc mil anys es va produir la migració indoeuropea, que donaria com a resultat el sorgiment de les cultures clàssiques i cèltiques, entre d’altres.

🤔 A casa nostra, el contacte dels ibers amb aquests pobladors durant el primer mil•lenni a.C. no va ser cosa fàcil i així ho testimonia l’organigrama bèl·lic de la societat ibera, avesat a la lluita i al comerç a parts iguals. Tot en aquest món té justificació en l’economia i, així com fa anys grecs i fenicis vingueren a treure el cap a aquesta terra, així mateix seguint el sol ponent ho fan avui les persones que migren des de l’orient mitjà per arrelar a casa nostra.

🤗 Bon dia a tots els qui han marxat de casa per arribar-hi!

📸 Kalathos d'influència grega
Ceràmica a torn
14,5 x 24 x 0,7 cm
S. III-II aC
Procedència: Sant Miquel de Sorba (el Berguedà)

Facebook Twitter

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència d’usuari. Si continueu navegant, esteu donant el vostre consentiment per l’acceptació de les cookies.

Aviso de cookies