« Torna a l'índex d' Exposicions anteriors
Tomàs Boix Soler va néixer a Solsona a les acaballes de l’any 1886. Era l’hereu d’una nissaga de terratinents oriünds de Llobera i ben aviat va manifestar una inquietud artística vers la pintura. Una afició que esdevindrà la seva autèntica passió i que haurà de maldar per compaginar amb les obligacions familiars i econòmiques.
La intransigència dels seus pares va privar-lo d’emprendre estudis artístics fora de Solsona, cosa que el va empènyer a una formació de tipus autodidacta i a estudiar el mestratge dels grans pintors del moment. El seu interès se centrà sobretot en la pintura paisatgista i va esdevenir un dels pioners en pintar els paratges del Solsonès amb cavallet.
L’any 1913, va contraure matrimoni amb Pepita Sabat Fabra, una vídua d’arrels solsonines amb qui va tenir tres filles: Pilar, Elena i Pepita. A banda de les ocupacions agràries, va regentar diversos negocis relacionats amb el món de l’automoció: un garatge – benzinera, un servei de taxi i la línia de transport regular de Solsona a Bassella. Activitats que va alternar amb d’altres aficions com ara la caça, les antiguitats i l’arqueologia.
Amb l’arribada de la República Catalana, Tomàs Boix va ser proclamat el primer alcalde republicà de l’Ajuntament provisional de Solsona. Posteriorment, amb l’esclat de la Guerra Civil, va haver de fugir de la ciutat i emboscar-se, per acabar sent empresonat a la Seu d’Urgell i a Lleida. Amb la fi del conflicte bèl·lic, va poder tornar a la seva ciutat i reprendre la seves activitats.
La dècada dels anys 40 es correspon amb el seu període de plenitud artística, durant el qual va emprendre nombroses campanyes arreu de Catalunya i va exhibir les seves obres en un gran nombre d’exposicions. Va obtenir diversos reconeixements i va cultivar l’amistat amb un gran nombre de pintors catalans, als quals convidava sovint a allotjar-se a casa seva i a descobrir els paisatges més pintorescos del Solsonès. La tarda del 21 d’agost de 1951, un infart va causar-li la mort sobtadament mentre tornava a Solsona de la seva propietat del Boix de Llobera.
El seu fervor artístic ha quedat plasmat en centenars de teles de traços valents i colors vibrants, conservades majoritàriament en diverses col·leccions particulars. Les seves obres i el seu entusiasme pels paisatges solsonins han estat motiu d’inspiració per a successives generacions d’artistes locals fins al dia d’avui.