L’edat del ferro (segle VIII-VI aC) és l’època en la qual es començà a fer ús del mineral de ferro per elaborar tota mena d’eines i utensilis. Les societats cada vegada esdevenen més complexes i el contacte amb grups de població forans accelerà tot aquest procés. A casa nostra, tant el contacte amb pobles de l’altra banda dels Pirineus com, més tard, amb pobles mediterranis, com ara els fenicis, portà grans canvis.
La ramaderia es diversificà i l’agricultura experimentà un fort desenvolupament que li permeté començar a tenir un excedent comercialitzable. Amb tot, aquells petits poblats anaren prenent cada vegada una forma més urbana i organitzada, fruit d’una nova manera de viure que tot just començava.
El contacte amb els pobles procedents del centre d’Europa provocà també un canvi en les pràctiques funeràries, amb la introducció d’un nou ritual: la incineració. Els difunts eren cremats, sovint amb la seva indumentària, i les restes que en quedaven es posaven dins d’una urna que s’enterrava en una fossa, dins de la qual també es dipositaven els aixovars, i finalment es cobria amb un túmul de pedres.