El món ibèric (segles VII-II aC) es caracteritza per ser l’etapa en la qual s’introduïren elements tan importants com l’escriptura, la moneda o la ceràmica a torn. Tots ells foren fruit del contacte amb altres pobles com ara els fenicis i els grecs.
Ibers és el nom que algunes fonts clàssiques donaren als pobles que habitaven la costa oriental de la península Ibèrica. Segons la zona on habitaven, rebien noms diferents, i en el cas de casa nostra s’anomenaven lacetans. Vivien en nuclis emmurallats situats en turons i continuaven practicant la ramaderia i l’agricultura, cada vegada amb més intensitat i creant gran quantitat d’excedents que emmagatzemaven en sitges. Complementaven aquestes activitats econòmiques tradicionals amb el comerç i treballaven els metalls ja coneguts (coure, bronze i ferro) per elaborar eines, utensilis, armes i objectes d’ornament.
Els ibers també incineraven els seus difunts i enterraven les urnes agrupades en zones properes als poblats. Els difunts s’acompanyaven amb alguns elements d’orfebreria molt elaborats.
Al Museu, contràriament al que passava en èpoques anteriors, pràcticament no es conserven materials procedents de jaciments de tipus funerari. En canvi, hi ha nombrosos exemples de materials procedents de poblats ibèrics: Anseresa, Castellvell i Sant Esteve d’Olius (Olius), el Molí d’Espígol (Tornabous) o Sant Miquel de Sorba (Montmajor).