El neolític (5000 aC – 2800 aC) és el període en què es va començar a practicar l’agricultura, la ramaderia, la producció de ceràmica a mà i l’elaboració d’eines de pedra polida, tot i que es continuava pescant, caçant i recol·lectant. Aquests humans habitaven en coves i balmes i també en petits poblats de cabanes a l’aire lliure.
Elaboraven les eines amb pedra, fusta i os; en són un exemple les falçs, destrals, puntes de fletxa, ganivets i molins manuals. Es guarnien amb braçalets, collarets, arracades i penjolls fets de petxina, os, ullals de senglar, caragols o diferents tipus de pedra. Comerciaven amb altres pobles intercanviant matèries primeres (sílex, cal·laïta, petxines, etc.) i productes elaborats (ceràmica, ornaments, etc.).
Enterraven els seus difunts en caixes o cistes, sovint agrupades formant un cementiri o necròpolis. El cadàver es col·locava engalanat amb els seus ornaments personals i acompanyat d’eines i estris de la vida quotidiana (l’aixovar). A cada tomba s’hi feien enterraments successius d’un o dos individus a la vegada.
Durant la visita al museu, la majoria de materials d’època neolítica que trobareu provenen de jaciments de tipus funerari. En són alguns exemples la necròpolis d’El Llor (Castellar de la Ribera), les cistes del cementiri de Solsona (Solsona), d’Altaracs (Olius) o de Cal Rajolí (Llobera).