L’església de Sant Esteve és una bona mostra del romànic català del segle XI, especialment per la seva cripta. Al costat, el cementiri modernista de Bernardí Martorell mostra la integració d’arquitectura i natura en un exemple únic a Catalunya.
La documentació menciona diferents establiments religiosos al terme d’Olius ja en el segle X. La consagració de l’església de Sant Esteve, però, data de l’any 1079. Sembla que la parròquia havia estat construïda per la gent de la zona de manera íntegra. Aquesta harmònica construcció guarda totes les característiques del primer romànic català. L’església té una única nau, amb coberta de volta de canó, reforçada amb arcs faixons. Aquest tenen la seva representació exterior a través dels contraforts, que ritmen les parets laterals de l’edifici. A l’interior, aquestes parets laterals es veuen reforçades amb una bateria d’arcs formers que, a més d’afavorir al repartiment de forces del mur, donen més riquesa a l’arquitectura.
L’església està capçada per un absis semicircular amb coberta de quart d’esfera i a l’exterior presenta mostres decoratives a través d’arcuacions cegues i lesenes. Tant la capçalera com l’espai presbiteral està elevat, puix, a sota d’aquest, hi ha una cripta semisoterrada. Aquesta cripta, que segueix el perfil del cos superior, té sis columnes, algunes de les quals podrien ser reaprofitades d’una església anterior. Aquestes generen tres naus cobertes amb volta d’aresta. L’ingrés a la cripta s’efectua actualment a través d’unes escales centrals construïdes al segle XVII, però, en origen, s’hi accedia per dues escalinates laterals de les quals encara queda algun testimoni. L’advocació d’aquest espai inferior és a Santa Maria.
Vídeo sobre el conjunt de Sant Esteve d’Olius