Considerada com la catedral del romànic al Berguedà, és un dels exemples més destacats de l’arquitectura romànica llombarda catalana. L’edifici es va edificar entorn del 1070 com a seu d’una petita comunitat de canonges agustins. Part del retaule de la Llegenda de sant Jaume es troba al Museu —on també es conserven les taules de Sagàs, provinents de l’església de Sant Andreu de Sagàs.
L’edifici, per la seva estructura infreqüent, és un exemple molt singular del romànic català del segle XI.