La mostra parteix de la visita de Joan Miró al museu solsoní l’abril de 1951, documentada a través de cinc fotografies d’Enric Tormo. L'episodi serveix com a pretext per reflexionar sobre els processos de treball de l'artista barceloní, així com la relació entre espai, obra i anonimat

La proposta expositiva parteix de l’encontre entre Miró i L’orant de Pedret que va tenir lloc l'abril de 1951 per tal de desgranar una sèrie d’elements comuns vehiculats als processos de la creació mural, aspectes que obeeixen a llenguatges creatius pretèrits. En aquest sentit, Ricart defensa que els processos artístics que estan fets amb la complicitat del Lloc «tenen vida pròpia, un temps i un Fer que franqueja les exigències del sistema de l’art».

Tanmateix, la configuració de la mostra respon als criteris de creació mural —crear l’exposició com qui confecciona un mural— uns principis que doten el projecte d’un deix sensible i matèric d’acord amb el lloc, l’espai, la llum i els ritmes. D’aquesta manera, l'exposició és equiparable a un procés arquitectònic espacial, atès que es dota d’un llenguatge pròpiament compositiu. Precisament, a mercè d'aquest component artesanal, es pot catalogar el muntatge com un projecte de creació artística plantejat des de la investigació.

Articulada com un periple sensorial i conceptual a través de quatre espais del Museu —la sala d’arqueologia, la d’exposicions temporals, el sobreclaustre i la sala de Sant Vicenç de Rus—, L’orant i Miró proposa entrar a la pintura mural des del recorregut. Ho fa mitjançant una vintena d'obres, a més de fotografies d'arxiu i materials bibliogràfics. Situat a la sala d’arqueologia del Museu en direcció a l’accés a la sala d’exposicions temporals, aquest primer trànsit inclou fotografies d’Enric Tormo sobre les visites que van fer amb el pintor a Tarragona, Cardona i la Colònia Güell, així com una instantània de Francesc Català-Roca.

L’encontre pròpiament s’aborda des d’un prisma iconogràfic a la sala d’exposicions temporals, inaugurada el març de l’any passat. Malgrat desconèixer si Joan Miró tenia constància de L’orant de Pedret abans de visitar el Museu, sí que es pot confirmar que aquesta topada es va erigir en vincle. En són una evidència les dues postals que l’artista tenia penjades a la paret dels tallers de Palma i Mont-roig, així com dues imatges impreses que va endreçar en una carpeta del seu arxiu personal.

L'obra té un paper destacable en aquest àmbit, atès que per primera vegada s'exposen els vuit fragments de l’esbós original del Mural del Sol per a la UNESCO, vingut de la Fundació Pilar i Joan Miró. Fins ara, tan sols s’havien exposat sis panells al Museu Kunsthaus de Zúric (Suïssa). Els dos plafons que completen l’esbós al Museu de Solsona, els quals són inèdits pel fet de no haver-se mostrat públicament abans, van ser trobats en el moment de la restauració del taller de Mont-roig del Camp. A banda del fresc de L’Orant, que es trasllada de sala, també es pot veure l’esbós del mural per a IBM, de la Fundació Artigas, i la còpia facsímil de l’esbós del Mural de la Lluna, de la Fundació Maeght, entre d’altres.

En sortir de la sala d’exposicions temporals, el recorregut expositiu acull una actuació inclusiva dins el discurs museogràfic al voltant del sobreclaustre. En aquest espai emergeixen valors com la col·laboració i l’anonimat. L'itinerari finalitza a la sala de Sant Vicenç de Rus que reuneix bibliografia i retalls d’hemeroteca referits a l’art mural i al context en què l'artista multifacètic barceloní va fer cap a Solsona. Destaca el facsímil de quatre pàgines del manuscrit titulat Position Politique de l’Art D’Aujourd’hui, escrit per André Breton el 1925. Així mateix, el visitant pot escoltar un fragment de l’entrevista del crític Georges Charbonnier a Joan Miró a la ràdio nacional francesa emesa el 19 de gener de 1951.

A més a més, l'exposició s'acomboia d'una publicació que permet dilatar i, alhora, perllongar el projecte, si bé encara no s'ha pogut presentar. «Es presentarà en el marc de la programació del mateix muntatge», ha avançat Freixes. Es tracta d’una compilació d’articles de reflexió que faciliten la comprensió de la temàtica de l’exposició des dels camps de l’arquitectura, l’escriptura, la recerca documental i la creació artística. Teresa Montaner, Patrícia Juncosa, Josep Minguell, Raül Garrigasait, Sebastià Perelló i Marta Ricart signen els textos del llibre.

Amb tot, L'orant i Miró. Esperit mural és una iniciativa emmarcada en el pressupost ordinari del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona aprovat pel Patronat i, per tant, finançada pels seus membres: el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Bisbat de Solsona, l’Ajuntament de Solsona i el Consell Comarcal del Solsonès.