El filòleg i historiador solsoní Ramon Cardona presenta el seu nou llibre: Creta, entrada al laberint
El dissabte 10 de juny de 2017, a les 20 h., el Museu D. i C. de Solsona acollirà la prestentació del nou llibre de Ramon Cardona, filòleg i historiador solsoní.
Ramon Cardona Colell neix a Solsona el 1965. És llicenciat per la Universitat de Barcelona en Prehistòria, història antiga i arqueologia (1988) i en filologia clàssica grec (1989). Cursa estudis de doctorat i obté diploma d’estudis avançats a la Universitat de Lleida (2006). És dedica a la docència i a la investigació. Ha impartit classes de llatí i de grec en centres d’educació secundària des de 1990. Actualment és catedràtic de grec a l’INS Manuel de Pedrolo (Tàrrega). Les seves altres grans passions són l’arqueologia, l’escriptura i els viatges a Grècia, sobretot a Creta. Des de 1996 ha estat vinculat a la Secció d’Arqueologia del Centre d’Estudis Lacetans, participant com a director i codirector de múltiples projectes arqueològics, principalment de món protohistòric, a les comarques del Solsonès, Berguedà, Urgell i Alt Penedès. La passió per Grècia el porta a estudiar grec modern a l’EOI de Barcelona i a les Universitats de Tessalònica i de Rethimno (Creta). Des de 1996 estiueja amb la seva família de forma ininterrompuda a Creta, on estableix la seva segona residència. Les estades a Creta li han permès conèixer de primera mà la realitat d’aquest illa mediterrània, arrelar-hi sentimentalment i establir-hi llaços d’amistat duradora. Fruit d’aquesta relació intensa són les narracions de viatge “Creta, entrada al laberint”. Ha publicat nombrosos articles científics, didàctics i divulgatius. Ha rebut a més a més diversos premis i reconeixements per la seva obra poètica.
Creta, entrada al laberint no és un llibre de viatges convencional. L’autor intenta deixar entreobertes moltes de les portes d’accés a l’illa a fi que el visitant no esdevingui tan sols un simple turista d’ombrel·la i after sun, sinó que pugui també aprofundir en el caràcter i la personalitat de l’illa més gran de Grècia. Un poble rere l’altre ha cobejat i ocupat l’illa en els diferents períodes històrics. Només així podem entendre l’arquitectura mestissa de l’illa, barreja d’elements mediterranis, bizantins, venecians, turcs i fins i tot egipcis. Creta brilla ja com un estel a l’època del bronze, i es parla també de com els grecs van hel·lenitzar l’illa i de com, després d’aquests, van anar passant romans, àrabs, bizantins, francs, venecians, turcs, russos, egipcis, italians, alemanys. L’autor aborda també el paisatge físic, amb tots els seus matisos i gradacions. El llibre repassa les principals personalitats, els homenots de l’illa, polítics com Venizelos, el gran etnarca del poble grec, músics com Xiluris, l’arcàngel de Creta, escriptors incommensurables com Kazantzakis i pintors deslocalitzats com Doménikos Theotokópulos, El Greco. Hi ha temps per parlar de literatura, dels principals autors… I l’autor també parla de la Creta actual: les preocupacions dels cretencs que avui habiten l’illa, les olives —el principal conreu—, la indústria turística, la crisi econòmica, els formatges que elaboren els pastors de Creta, etc.
