« Torna a l'índex d' Exposicions actuals
Picasso. Territori i arts i tradicions populars catalanes és la nova mostra organitzada i produïda pel Museu Diocesà i Comarcal de Solsona amb el préstec excepcional del Museu Picasso de Barcelona. L’exposició, que es podrà veure del 14 de març al 15 de juliol, inaugura la nova sala d’exposicions temporals del museu solsoní i posa en valor una etapa de transformació de l’equipament després d’una important remodelació en termes d’accés, millora i modernització de bona part de les dependències.
Comissariada per la solsonina Claustre Rafart i Planas, conservadora del Museu Picasso fins al 2022, la mostra aborda per primera vegada i de forma específica la vinculació de Pablo Picasso amb l’art i les tradicions populars catalanes, temàtica que amplia l’estudi de la relació de l’artista amb les arts i les tradicions populars. En aquesta ocasió, es manlleva el terme «arts i tradicions populars» tal com el concebia l’amic de Picasso, Georges Henri Rivière, antropòleg i ideòleg d’una nova museologia adreçada especialment als museus d’etnografia. Així doncs, l’exposició Picasso. Territori i arts i tradicions populars catalanes, d’una banda, convida a descobrir com l’artista assimila i atresora el corpus tradicional popular del territori català. D’altra, impulsa la interlocució entre pintures, dibuixos, obra gràfica, fotografies i materials bibliogràfics del malagueny i les col·leccions d’art i d’etnografia del Museu de Solsona.
La proposta expositiva consta d’un total de setanta-sis obres, una cinquantena de les quals procedeix del Museu Picasso de Barcelona, onze són obres d’art del fons del Museu de Solsona i dotze pertanyen a la col·lecció etnogràfica del Solsonès, que es troba dipositada al Museu i és propietat de l’Ajuntament de Solsona. Pel que fa al recorregut, la mostra s’estructura en quatre àmbits, els quals grosso modo tracten el vincle del jove Picasso amb el camp, la ciutat i l’espai domèstic. En aquesta tríada expositiva podem veure com l’artista assumeix l’art i les tradicions populars del territori català i les emmagatzema en la seva prodigiosa memòria fent-les aflorar al llarg de la seva vida en episodis convinguts. Un quart àmbit fa al·lusió al municipi de Gósol, on Picasso va fer estada la primavera i l’estiu de 1906.
A banda del caràcter innovador en el motiu conceptual —la mirada de Picasso cap a les arts i els costums catalans—, l’ingredient innovador de l’exposició respon també a una dimensió geogràfica, atès que posa en relleu una col·laboració inèdita: es tracta de la primera ocasió en què el Museu de Solsona s’uneix a la Fundació Museu Picasso de Barcelona. Ambdues institucions museístiques cooperen per articular en la Catalunya interior una lectura particular dels costums i les tradicions populars catalanes i, de retruc, de la història més recent de casa nostra. Així mateix, en Picasso. Territori arts i tradicions populars catalanes s’hi sumen prestadors com el Museu de Montserrat, la Fundació Palau, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, el Museu Comarcal de Berga, l’Arxiu Comarcal del Solsonès i el Santuari del Miracle.
Solsona no és una ciutat picassiana. Tot i això, té un museu de primer ordre, idoni per acollir Picasso, hoste del món, i, alhora suscitar la doble lectura que enriqueix el seu llegat i el de les col·leccions del museu solsoní. En aquest cas, es proposa un enfocament bidimensional i bilateral del tema tractat, és a dir, la capacitat tant de l’obra picassiana com de les col·leccions d’art i d’etnografia del Museu de Solsona per dialogar entre si.
