MDCS 926
Per bé que l’existència de les almorratxes està documentada a Catalunya des del segle XIV, no és fins al segle XVIII que la seva producció es generalitza. La seva funció era la de servir de recipient de líquids olorosos i estava destinada a perfumar tant les estances particulars com les esglésies, amb motiu de determinades celebracions litúrgiques. La tipologia d’aquesta almorratxa correspon a les conservades a Catalunya de mitjan segle XVIII: recipient bicònic amb quatre brocs verticals amb coll estret unit a través d’un tub cilíndric a un peu ample troncocònic. El dipòsit i els brocs són decorats amb franges de lacticini en línia helicoidal