(Català) Picasso i les tradicions populars catalanes s’acomiaden del Museu de Solsona amb una resposta social d’allò més reeixida
L’exposició Picasso. Territori i arts i tradicions populars catalanes s’ha instal·lat a la nova sala de muntatges temporals durant quatre mesos tot acompanyant-se d’una programació diversa i participada.
Organitzada i produïda pel Museu de Solsona i amb el préstec excepcional del Museu Picasso de Barcelona, l’exposició Picasso. Territori i arts i tradicions populars catalanes tanca portes. Inaugurada el 14 de març, la mostra s’ha pogut visitar fins ahir diumenge 14 de juliol. La solsonina Claustre Rafart i Planas, conservadora al Museu Picasso de Barcelona fins al 2022, ha dirigit el projecte en qüestió. La bona rebuda tant del públic local com forà ha fet palesa no tan sols la capacitat d’un equipament petit per dur a terme muntatges ambiciosos, sinó la descoberta del museu i les seves col·leccions en el cas dels visitants nous i la redescoberta respecte dels que repetien.
Segons Carles Freixes i Codina, director del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, aquest projecte «ens visibilitza a escala nacional com a museu actiu fora dels grans recorreguts expositius». A més a més del component pròpiament picassià, tenint en compte que la mostra dialoga amb la col·lecció etnogràfica del Solsonès, Freixes considera que en termes de ciutat se sent orgull i gratitud: «Tenim la sensació que per al públic local Picasso ha estat una excusa per tornar al Museu i redescobrir-lo», apunta. De fet, ja en el marc de la presentació, la direcció es va referir a l’exposició com «una aposta ferma i inèdita en un context de transformació del Museu», atès que, més enllà del caràcter innovador en el motiu conceptual —s’ha abordat per primera vegada i de forma específica la vinculació de Pablo Picasso amb l’art i les tradicions populars catalanes—, ha estat la primera ocasió en què el Museu de Solsona s’ha unit al Museu Picasso de Barcelona. En aquest llaç s’hi han afegit altres prestadors com el Museu de Montserrat, la Fundació Palau, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, el Museu Comarcal de Berga, l’Arxiu Comarcal del Solsonès i el Santuari del Miracle.
Estructurada en quatre àmbits expositius, la mostra ha inclòs pintures, dibuixos, obra gràfica, fotografies i documents bibliogràfics del geni malagueny, en diàleg amb el fons d’art i la col·lecció etnogràfica del Solsonès. D’aquestes obres, quaranta-nou procedien del Museu Picasso de Barcelona, onze del fons d’art del Museu de Solsona i dotze de la col·lecció etnogràfica local.
Un programa heterogeni, plural i amb veu pròpia
La setmana passada, el cap de col·leccions del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Eduard Vallès i Pallarès, cloïa la tercera edició del Cicle d’estiu i, de retruc, posava punt final a l’agenda d’activitats organitzada al voltant de Picasso. Territori i arts i tradicions populars catalanes. Més enllà de l’exposició per se, el balanç de la programació és significativament positiu. En primer lloc, s’assenyala la completesa i la diversitat de l’oferta: des de ponències encapçalades per especialistes picassians i visites comentades a càrrec de Rafart i Planas fins a propostes educatives i familiars i altres cites que han tingut lloc al carrer. Així mateix, l’equipament subratlla l’elevada participació en la gran majoria de les propostes, destacant-ne les visites comentades, les quals han exhaurit les places en totes les sessions. En darrer lloc, les accions dutes a terme han permès al museu solsoní establir sinergies entre organitzacions i col·lectius diversos, com l’Observatori Europeu de Memòries, l’Agència de Desenvolupament Local de Solsona i Cardona, els centres educatius locals, l’Aula d’Extensió Universitària, l’associació Amisol, el Rotary Club o l’Associació de Bibliòfils de Barcelona, entre d’altres.
Quant a la dimensió pedagògica, no passen per alt les activitats Geni al descobert i Descobrint el geni. Es tracta d’una proposta educativa i una altra de familiar, respectivament, que comparteixen un mètode vivencial i sensorial. Ambdues iniciatives han convidat grans i petits a incórrer en l’obra picassiana mitjançant àlbums il·lustrats i jocs breus. Geni al descobert ha tingut lloc en el transcurs del curs escolar i Descobrint al geni s’ha reservat per a les famílies en el període no lectiu.
Una mirada de futur
L’exhibició en qüestió ha coincidit en una etapa de plena efervescència del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona marcada per una remodelació pel que fa a l’accés, la millora i la modernització de bona part de les dependències. En aquest sentit, la nova sala d’exposicions temporals permet el muntatge de mostres més complexes en termes de conservació, estabilització i seguretat.
Ara, l’equip del Museu s’endinsa en una fase d’avaluació i disseny de propostes de futur, com el filó derivat de l’interès de Joan Miró per l’Orant de St. Quirze de Pedret. Amb tot, es continua treballant sobre l’eix actual contemplat en el Pla Estratègic 2019-2023, que consisteix a conservar, difondre i divulgar el patrimoni historicoartístic pluridisciplinari de les comarques que integren el Bisbat de Solsona.
L’exposició Picasso. Territori i arts i tradicions populars catalanes ha estat una iniciativa emmarcada en el pressupost ordinari del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona aprovat pel Patronat i, per tant, finançada pels seus membres: el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Bisbat de Solsona, l’Ajuntament de Solsona i el Consell Comarcal del Solsonès.